Selecciona Edición
Selecciona Edición
Tamaño letra
Reportatge

L'aquarel·lista boletaire

El pintor català Josep Ribot va deixar una de les millors col·leccions d'il·lustracions de fongs de tot el món

La històrica i inesgotable passió per la micofília dels micòfags catalans acostuma a adquirir tons veritablement obsessius en el moment crucial de la recerca: ja sigui a l'hora de gratar els boscos sense contemplacions o a la de gratar-se la butxaca per adquirir a preu d'or uns rovellons amb l'inconfusible regust de la terra. En la història de les nostres obsessions micofíliques mereix un capítol a part la tasca ingent i excepcional de l'il·lustrador Josep Ribot i Calpe (Barcelona, 1888-1974). Ribot no trobava la delectança en el moment eufòric de la troballa del bolet o en el postergat i sublim del tast, sinó en la pacient i meticulosa reproducció pictòrica, a mida natural i màxima fidelitat, de totes i cadascuna de les diverses varietats dels fongs. Aquest treball sistemàtic, de gran valor científic, el va obsedir els darrers anys de la seva estimable carrera de dibuixant i pintor, complerta ja la seixantena. Els seus dibuixos, que han servit per il·lustrar prestigioses publicacions sobre bolets, constitueixen una de les millors col·leccions naturalistes de micologia de tot el món pel seu grau de rigor, precisió i elevada sensibilitat artística.

"El seu no havia de ser un recull de bolets, sinó 'el recull", explica el nét de Josep Ribot

Xavier Llimona compara la precisió pictòrica de Ribot amb l'hiperrealisme de Dalí

El nét del dibuixant, l'historiador i crític d'art Domènec Ribot, xifra en 908 les il·lustracions naturalistes de la flora micològica de Catalunya dibuixades pel seu avi, plasmades en 728 làmines. Va dibuixar els fongs a l'aquarel·la i el guaix, en va anotar la procedència i la data en què van ser trobats. En molts casos els retratava en diverses posicions i fent un tall transversal. "Malgrat no tenir cap formació científica, es documentava amb llibres del pare de la micologia catalana, Pius Font i Quer, que va ser coetani seu", explica Domènec Ribot.

L'il·lustrador fins i tot elaborava quaderns d'apunts i resums d'ús personal, i realitzava curioses esquematitzacions per a la tasca de classificació. La tècnica mixta emprada per Ribot li permetia obtenir les superfícies llises i lluents, inclosa la sensació d'humitat, a través de l'aquarel·la, mentre que el guaix li servia per les tonalitats opaques, els volums carnosos blancs, les parts terroses o les rugositats.

Josep Ribot i Calpe, de pare gironí i mare valenciana, va estudiar a la Llotja i durant el primer terç del segle XX va crear tota mena d'il·lustracions i treballs per a la indústria gràfica. Tenia predilecció pels temes floklòrics, els costums populars, l'etnografia i el paisatgisme, però sempre centrats en la seva estimada Catalunya. De fet, ell mateix es definia com a "catalanesc". El 1913 va guanyar un premi per anar a París, però es va estimar més donar l'esquena a la meca dels artistes i recórrer el Principat i l'Illa de Mallorca. A la Biblioteca de Catalunya es guarda encara un goig a Nostra Senyora de la Mercè, amb dibuixos de Josep Ribot i lletra de mossèn Cinto Verdaguer. Ribot va guanyar el 1915 el premi que li va permetre il·lustrar-lo. Aquest mateix any va començar a col·laborar amb l'Institut Gràfic Oliva de Vilanova, impremta pionera de les arts gràfiques i els llibres de bibliòfil acabada d'instal·lar a Barcelona. Entre les seves col·laboracions destaquen també els dibuixos per a l'orfebreria Masriera, les guies del Centre Excursionista de Catalunya o les creacions de temàtica religiosa pel Foment de la Pietat Catalana. A partir dels anys 30, quan ja exercia de docent a l'escola de Llotja, va començar a pintar a l'oli. La Guerra Civil va suposar, en paraules del seu nét, "una etapa de pors i incerteses", ja que el seu catalanisme i les assídues col·laboracions amb entitats religioses "el feien témer tant dels uns com dels altres".

La postguerra va suposar una etapa d'introspecció, durant la qual va aïllar-se conreant la pintura de paisatges. Al llarg de quatre anys va realitzar una peculiar sèrie de 170 pintures del barri d'Horta, que es recullen en el llibre Records d'Horta. Els paisatges de Josep Ribot i Calpe, que acaba de publicar l'Ajuntament de Barcelona. Altres sèries posteriors van estar centrades en el paisatge del Ripollès, una comarca que apreciava molt. L'única exposició pictòrica de la seva vida va tenir lloc el 1949 al Casino de Ripoll.

A partir dels seixanta anys, i després d'il·lustrar, entre els anys 50 i 60, algunes de les més populars guies editades pel Centre Excursionista de Catalunya, va començar la tasca ingent de reproduir els bolets de Catalunya. Es tracta, com diu el seu nét, de la seva "darrera passió". Tot plegat responia a la seva personal fascinació pel món del bolet. Mai no va voler vendre aquests dibuixos ni es va preocupar per exhibir-los. Obeïa a un impuls interior. No obstant, tenia una vocació sistemàtica: el seu no havia de ser un recull de bolets, sinó "el recull".

Xavier Llimona, catedràtic de botànica a la Universitat de Barcelona, va recórrer a les aquarel·les de Ribot per il·lustrar el volum 5, dedicat a Fongs i líquens, que va dirigir a Història Natural dels Països Catalans, obra de referència publicada per Enciclopèdia Catalana. "La tècnica de l'aquarel·la ha permès, des del seu inici, la reproducció fidel de les formes i colors de les fructificacions dels fongs, amb una expressió molt exacta dels colors i tonalitats, sovint de gran importància de cara a la identificació de les espècies, deixant en un segon pla els caràcters menys indicatius", explica Llimona. El botànic destaca, per damunt de qualsevol altre il·lustrador català, la tasca de Ribot en la plasmació dels bolets. "Va utilitzar un grau de precisió pictòrica que recorda l'hiperrealisme d'alguns treballs de Dalí, però en aquest cas, utilitzant l'aquarel·la en lloc de l'oli". Llimona havia conegut personalment Ribot a finals dels 60, i va poder admirar a casa de l'autor els excepcionals dibuixos d'arbres, arbustos i lianes que havia executat per una guia del reputat botànic Francesc Masclans.

Francesc Fontbona de Vallescar, director de la Unitat Gràfica de la Biblioteca de Catalunya, opina que la imatge gràfica de la Catalunya ideal que es va forjar als inicis del segle XX se sustenta en noms d'artistes molt coneguts, com Josep Obiols, Lola Anglada, Joan d'Ivori o Joan Junceda, però també cal reconèixer el valor d'altres autors que, com Ribot, "sovint eren tant rigorosos i refinats com aquells però no exhibien tan obertament la seva signatura". Fontbona inscriu a Ribot entre els artistes que sempre destacaven per "l'obra ben feta". L'estudiós de l'art recorda que la guerra "va partir les oracions" a tota aquesta generació de bons artistes, que van quedar relegats en el nou ordre.

Fontbona adverteix que recórrer als aquarel·listes per il·lustrar els llibres de botànica o de fauna no és un recurs del passat, dels temps en què encara no existia la fotografia en color i calia trobar imatges fidedignes pels llibres científics. Fins i tot ara, moltes bones guies de boletaires prefereixen les il·lustracions a la fotografia. "A vegades cal ressaltar coses que a la fotografia no queden prou clares, determinades taques o detalls que ajuden a definir un bolet però que pel seu color o la seva poca grandària costa de reproduir en una fotografia", aclareix Fontbona.

* Este artículo apareció en la edición impresa del Jueves, 18 de octubre de 2007