Rahola, un somni derrotat
Contra l'invasor
Carles Rahola
Cossetània edicions
140 pàgines. 11,85 euros
No hi ha dubte que aproximar-se al passat a través dels textos dels coetanis és un exercici sempre enriquidor. Naturalment que no poden susbtituir la feina dels historiadors, i que requereixen un coneixement previ del període per saber-los interpretar. Però malgrat aquests handicaps, conèixer el passat a través dels textos d'època té notables atractius i ens aporta molts detalls de gran interès, començant pel mateix llenguatge i la manera d'expressar idees i conceptes. Aquesta reflexió inicial ve a tomb d'un llibre que ens aproxima uns bocins de l'obra periodística de Carles Rahola (1881-1939), un notable intel·lectual gironí que va anar definint al llarg del primer terç del segle XX les preocupacions d'un país en aquella conjuntura històrica.
Llegint els articles de Rahola hom pot observar l'inventari de temes que preocupaven a un publicista republicà, que no estava pendent només de fer propaganda de la desitjada república federal, sinó que anava construint un imaginari ideològic que passava per definir la modernitat i denunciar la foscor de la que hom volia escapar. Una modernitat que definia molt bé quan parlava de les escoles, les biblioteques o el ferrocarril, elements del progrés econòmic i cultural. El periodisme de Rahola també combatia allò que l'autor considerava contrari a aquesta modernitat que ho havia d'il·luminar tot. En aquest sentit són molt significatius els articles contra l'espectacle dels toros o la pena de mort. Tanmateix, els articles de Rahola no són només de combat d'idees, sinó que la seva vocació d'historiador treu el nas habitualment a la premsa, amb tot d'articles de divulgació històrica, sobretot centrats en la ciutat i les comarques gironines.
De fet, aquests articles permeten seguir també el pols vital d'aquelles contrades al primer terç del nou-cents, etapa en què es produeixen canvis prou significatius que l'articulista segueix amb atenció. Crida l'atenció la referència a l'inici del turisme a Cadaqués, esmentat en un article de 1925, en què Rahola afirma, en relació a la nova carretera que arriba a la població marinera: "La vila hi ha guanyat molt, car (...) ha estat més visitada i coneguda per gent de tot arreu; però també hi ha perdut quelcom que era essencialment típic: els vells costums van desapareixent i els trets personals van esborrant-se". I això, repetim-ho, el 1925.
Ara bé, Rahola és conegut sobretot per haver estat una de les primeres víctimes de la repressió franquista. Va ser afusellat el 15 de març de 1939, acusat entre d'altres coses d'haver escrit alguns articles durant la Guerra Civil contraris al bàndol franquista. Entre ells, Contra l'invasor, que dóna nom al llibre. Naturalment que l'article és important per les conseqüències que va tenir, però segurament l'obra periodística anterior a 1936 és molt més important i significativa de les preocupacions d'un intel·lectual compromès amb una societat tensa i en canvi que no pas el poc que va escriure durant la contesa.
Llàstima que el tast d'aquests articles tingui febleses. El títol del llibre és impactant, però vist el conjunt de textos resulta esbiaxat. Però el que és més insuficient és la justificació de la selecció d'articles; un apèndix amb la relació nominal dels articles de Rahola a L'Autonomista hagués estat molt útil. Amb tot, el llibre és molt recomanable i dóna una aproximació als temes que preocupaven les sensibilitats progressistes del país el primer terç del segle XX.
