_
_
_
_
_

Frankfurt subvertion

No creguis, hipòcrita, amic Lector, que això serà una columna per cantar les meravelles i els triomfs dels fasts frankfurtians amb la cultura catalana com a convidada d'honor. Fa un no-res que vaig arribar de la Frankfurter Buchmesse amb una única bona notícia: la possibilitat que em traduexin dos llibres. No creguis que això ho he aconseguit gràcies a cap agent o a la intermediació d'aquests Instituts de Promoció Exterior. Un mateix és el millor agent quan sap que hi ha una petita editorial on són sensibles a les escriptures que fugen de la bestselleritat fàcil. No negaré que -i això ja ho vaig parlar l'any passat amb el director de la fira, Jürgen Boos, i em va donar la raó- el protagonisme català ha donat visibilitat a una llengua i una cultura europees i desconegudes i a alguns escriptors catalans que abans ni se sabia que existien: Mendoza, Cercas, Vila-Matas i Zafón s'han vist substituïts per Monzó, Cabré, Barbal i Riera, la qual cosa ja és tot un començament de canvi. Uf! I un altre fet que m'ha alegrat i sorprès a parts iguals ha estat el protagonisme del País Valencià. Montilla i Antich, sense pèls al cervell, s'han deixat de les beneituries de la "no ingerència" i han assenyalat, cadascun a la seva manera, i amb uns discursos tan matisats com rigorosos, el paper essencial dels valencians dins la cultura catalana. M'entusiasmà veure els batles de Morella, Gandia i Sueca, ben contents, convertits en representació institucional, acompanyats dels batles de la Franja d'Aragó, de Perpinyà i de l'Alguer en un paiscatalanisme modèlic i engrescador.

I la subversió frankfurtiana anunciada? Un llibre que Margalida Pons, poeta, professora i recercadora, em va donar entremig de pavellons, casetes editorials, auditòriums, exposicions i el sofà blau. Em vaig aferrar a les 450 planes, curades i editades per la Pons, i les vaig devorar abans de posar els peus a Mallorca. Quin fou l'agent provocador d'aquesta llegiguera prodigiosa? Sis exploradors de la literatura catalana, joves i arriscats, es dediquen a recórrer les formes i condicions de la narrativa experimental catalana des de 1970 a 1985. La feina de la Pons, la Picornell, la Pradas, la Muntaner, el Seguí i el Martínez és sedassar i discernir dins les escriptures d'uns narradors influenciats per la revista Tel Quel, pel marxisme revisat d'Althusser, per la psicoanàlisi lacaniana, per una tradició d'autors excèntrics (Artaud, Bataille, Mallarmé, Rimbaud, Sade, etcètera) i per la incorporació de noves tècniques de la lletra. Ens conten l'ambient contracultural on habitaven aquells escriptors, ens presenten els seus debats, els seus discursos, les seves fragilitats, ens informen de les crítiques que suscitaren i ens ofereixen un mostrari dels seus textos que vindiquen, alhora, una marginalitat i una veu dins la literatura catalana. Llegir això dins la Frankfurter Buchmesse m'excitava, m'estimulava i em donava forces. Repassar la feina dels col·lectius Trencavel, Ignasi Ubac i Taller Llunàtic m'omplia de suvenirs, rellegir sobre Albertí, Trolec, Pi de Cabanyes, Hac Mor, etcètera era com una injecció de vita nuova. Un treball modèlic i obert: Textualisme i subversió (Universitat de les Illes Balears / Publicacions de l'Abadia de Montserrat). You are welcome.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_