Els taulells del còmic
Les llibreries especialitzades guanyen visibilitat durant el Saló, que obre avui, però el seu paper ha estat decisiu en l'èxit de la historieta
El somni d'un amant de tota la vida de les historietes sempre ha estat el mateix: treballar en una llibreria especialitzada en còmic per tenir a prop tot el que es publica. Aquests establiments han canviat molt en els últims anys i tenen un paper protagonista en l'actual bon moment del qual gaudeix el novè art, una tasca que no sempre se'ls ha reconegut com es mereixen. Però l'aficionat sap que les llibreries no són, només, el lloc on els còmics fan caixa: també han contribuït amb força a la promoció i a la popularització del gènere, fins i tot en les èpoques de crisi, que han superat gràcies al voluntarisme dels seus responsables i la fidelitat de la clientela. Barcelona disposa d'una excel·lent xarxa de llibreries especialitzades, més plenes de públic durant els dies del Saló del Còmic, que s'inaugura avui.
"El públic del còmic era molt masculí; ara s'hi han afegit les noies gràcies al 'manga"
El Mercat de Sant Antoni ha estat un dels punts més populars de la promoció 'comiquera'
Alguns productes de 'merchandising' poden arribar a tenir un preu de 6.000 euros
L'oferta barcelonina creix dia a dia i alguns d'aquests espais s'han convertit ja en autèntics museus de la merchandising on es poden adquirir joies com una gran figura de Terminator que porta inclosa... ¡una màquina per rentar-li els cabells! És seva per 1.750 euros a Continuarà (Via Laietana, 29), una de les més veteranes del sector que va obrir les portes l'abril de 1980 i que es mou ara en un mercat que no para de créixer en competidors. Així, la historieta ha guanyat visibilitat i espai a les grans superfícies i a llibreries generalistes de prestigi com La Central del carrer Elisabets, que disposa d'un interessant fons de còmic independent d'importació.
Passejar per algunes llibreries barcelonines consagrades a la historieta aporta una perspectiva paral·lela -la de l'altre costat del taulell- per explicar l'èxit que té avui el gènere i les seves tendències. És a dir, arriba l'hora que parlin els llibreters més comiquers de la city , com diria un camarada de Blueberry.
Arkham és una ciutat imaginària creada per l'escriptor Howard Phillips Lovecraft, un paisatge recurrent dels seus relats de terror, fantàstics i de ciència-ficció. Per als amants de les historietes de superherois és també el sanatori on es troben confinats els psicòpates més bojos i sanguinaris de Gotham City a Batman Arkham Asylum, de Grant Morrison i Dave McKean, una de les entregues més cèlebres del ratpanat justicier. Però per a l'aficionat al novè art d'ací, Arkham és sobretot el nom d'una petita i exquisida botiga de còmics ubicada al carrer d'en Xuclà. "És la nostra bombonera o particular capseta de llumins", bromeja el llibreter Xavi Domènech. Malgrat les reduïdes dimensions, a l'establiment no s'hi troba a faltar res de cap gènere, però té un atractiu afegit per als lectors que busquin còmics amb (aconseguides) aspiracions artístisques, obres iconoclastes i plenes d'humor absurd o d'estètica bizarra. "Això no vol dir que no ens agradin els superherois. Per evadir-te, no hi ha res millor que els homes amb malles", recomana Domènech.
En qüestió de mesures, a l'extrem oposat d'Arkham sobresurt la llibreria Norma (Passeig de Sant Joan, 9) amb una superfície de 800 metres quadrats, dividida en dues plantes, que la converteixen en una de les més grans d'Europa. L'establiment és també dels més concorreguts de Barcelona, la capital espanyola de la historieta gràcies a la concentració d'editorials del ram i a esdeveniments com el Saló del Còmic.
"El que venem més és el manga ", explica German Puig, responsable de la botiga de Norma, establiment amb 25 anys d'història que des de fa uns mesos ha obert una finestra de venda per Internet a eBay i té més de deu franquícies a diverses ciutats espanyoles. "El públic més adult te'l trobes sobretot a la secció de còmic europeu; els que ronden els 30 anys, aquells que van créixer llegint les historietes de superherois de la Marvel que publicava Fórum, consumeixen molt de còmic nord-americà; i els més petits, manga", apunta Puig.
A Norma, l'oferta de merchandising és impressionant -ara estan de moda les figures i els ninots dels lluitadors de pressing catch- i l'estrella del seu aparador és un Mazinger Z que fa 1,80 metres d'alçada i té un preu al voltant de 6.000 euros.
Ben a prop d'aquesta temptació nostàlgica, al carrer Ali Bei (a partir del número 8), es troben les tres llibreries adjacents de Freaks: una dedicada al còmic, l'altra al cinema de culte i l'última reservada a llibres de disseny gràfic, tatuatges, fotografia puntera i art urbà, entre altres temes. A Freaks -batejada així en homenatge a la mítica pel·lícula de Tod Browning-, hi ha un boníssim assortiment de còmics d'importació. Però en el seu cas no es tracta d'historietes de superherois, sinó de còmics d'autor o d'editorials independents estrangeres de prestigi, com Fantagraphics. "Vam fer aquesta aposta perquè hi havia un buit en la importació de còmics d'autor, que són els que ens agraden, malgrat existir demanda. Ens guiem pels nostres gustos", assenyala Lorenzo Pastor, un dels propietaris de Freaks, juntament amb els seus socis Enrique Torres i Francisco Lozano.
La diversitat de productes disponibles a les llibreries especialitzades en novè art és una de les tendències actuals. Les més veteranes, com Antifaz Còmics, s'han adaptat perfectament als nous temps. Aquesta botiga va néixer l'estiu de 1982 a la Plaça del Nord de Gràcia, després es va traslladar al carrer Gran de Gràcia, on va estar 20 anys amb un emblemàtic graffiti de Batman a la façana com a reclam, i ara es troba al mateix carrer, però una mica més amunt, al número 239, on ocupa 200 metres quadrats. "Els primers anys van ser molt durs per la botiga. En part, per inexperiència, però també per la crisi de les revistes i altres publicacions mensuals. En un parell d'anys, capçaleres com Totem van desaparèixer", recorda el llibreter d'Antifaz, Francisco Guillén, que després del Saló del Còmic obrirà una nova secció a l'establiment dedicada a llibres de terror, ciencia-ficció i de gènere fantàstic, tan lligats tots ells als gustos dels comiquers de raça, de la mateixa manera que els jocs de rol també tenen un lloc al seu cor. "En aquest temps, el públic del còmic ha canviat molt. Abans era un món tancat i molt masculí; ara s'hi han incorporat les noies gràcies al manga. També s'ha canviat la forma d'editar. Vaig començar al negoci per afició, perquè llegeixo tebeos des de petit. Si ets molt aficionat pot semblar un perill posar una botiga, però en qualsevol cas, com que m'agraden, prefereixo tenir els còmics a prop", afegeix Guillén,
Aquest llibreter posarà enguany un petit stand al Saló per fer publicitat del nou emplaçament de la botiga. "Abans el posàvem més gran, però ara no ens surt a compte. A més de demanar una inversió gran, és impossible competir al Saló amb les parades de les grans editorials. Com pot competir una llibreria mitjana o petita amb Planeta, per exemple? A més, els grans segells tenen els millors llocs. De vegades, algunes editorials no ens passen les novetats que treuen pel Saló", lamenta Guillén.
Carles Santamaria, director del Saló, coneix bé aquesta queixa i porta molt de temps intentant apropar postures amb el tarannà conciliador que el caracteritza. A més, les friccions entre llibreters i editors són un clàssic a qualsevol fira del llibre. Alguns n'han pres nota, però. Així, dos dels segells més importants, Panini, que publica els còmics de la Marvel, i Glénat, amb un inabastable catàleg de manga, han decidit enguany no vendre còmics al Saló i dedicar-se a una tasca promocional.
"Hi ha una part de les llibreries que continua venint al Saló, però la resta també ven més durant aquests dies. En una fira com aquesta sempre sorgeix el debat del paper dels llibreters i de si els editors han de vendre o no. Crec que amb el temps cada cop participaran més llibreters al Saló", vaticina Santamaria, "En qualsevol cas, llibreters i editors estan obligats a entendre's. Si la tendència que comença ara amb Panini i Glénat es generalitza, hauran de ser els llibreters els que vinguin al Saló a vendre els còmics, perquè algú ho haurà de fer, sobretot perquè les editorials es reserven la publicació de moltes de les seves novetats per aquest esdeveniment".
El Saló, però, té les seves pròpies iniciatives per animar els llibreters. A partir del proper any, per exemple, es començarà a entregar el premi a la millor llibreria, un homenatge que es trobava a faltar i que ja està resolt pel bon camí. "Es miri com es miri, les llibreries són el gran aparador del mercat. I no només de les novetats. Són els establiments que mantenen el fons, el catàleg de les editorials. El client troba allà, a més, un personal expert que li pot donar una orientació molt bona. En aquest àmbit crec que són molt importants les reformes que s'estan fent a moltes llibreries per fer-se més espai i per convertir l'establiment en un lloc agradable per passar l'estona". La llibreria Newton (Riera Alta, 8), de 60 metres quadrats i oberta des de fa 13 anys, és un dels establiments que se sotmetran a reformes d'interiorisme en breu. "És un canvi necessari, perquè el mercat ha canviat molt i les instal·lacions tradicionals no poden resistir l'allau de novetats i l'acumulació del fons de les editorials. Cal fer-se espai", explica Ferran Velasco, propietari de la Newton. "Cada cop és més difícil que les llibreries puguin tenir tot el que es publica. Els editors haurien de replantejar-se la seva estratègia. A les llibreries especialitzades ja es poden trobar els millors àlbums de totes les èpoques i estils, però entre les novetats n'hi ha moltes que no tenen interès i ens veiem obligats a seleccionar", afegeix. "La Newton va començar com una llibreria d'obres literàries d'aventures. Els còmics no eren la nostra especialitat, malgrat que jo els llegia i vaig recuperar l'afició quan tenia 20 anys. Finalment, ens vam especialitzar en còmics perquè la gent entrava a la botiga i demanava revistes com Zona 84 o El Víbora. Van ser els editors d'aquesta última publicació els que van obrir-me de nou la porta al món dels còmics".
Velasco també regenta la llibreria Universal (Ronda Sant Antoni, 9), de 115 metres quadrats, on es pot trobar una selecció de novetats, però sobretot còmics de segona mà a bon preu, una opció ideal en un mercat d'historietes on les reedicions són una constant. També tenia una parada al Mercat de Sant Antoni, que durant dècades ha estat un dels punts més populars de la promoció comiquera.
Aquest mercat es converteix els diumenges en un punt de trobada dels aficionats, que busquen a les parades que s'hi instal·len allà els exemplars que falten a les seves col·leccions. Els llibreters, però, hauran d'emigrar en el futur per les anunciades obres de reforma del Mercat de Sant Antoni. "La previsió inicial de l'Ajuntament és
que els llibreters puguin ubicar les seves parades per l'entorn del mateix mercat, però això no seria fins al segon trimestre de l'any 2009", apunta una portaveu del Sector de Promoció Econòmica de l'Ajuntament de Barcelona.
Malgrat la fidelitat del públic del Mercat de Sant Antoni, els aficionats als còmics s'orienten cada cop més acomprar a llibreries com Continuará (Via Laitena, 29), una de les històriques de Barcelona, inaugurada fa 28 anys i que pel seu emplaçament al costat de la Catedral sol ser freqüentada també per turistes. Per això, el merchandising ocupa una part important de la seva oferta i han arribat a vendre una figura del Capitán Haddock a 3.200 euros. "Cada cop tenim més material importat adreçat a col·leccionistes, entre d'altres raons perquè s'ha estès l'ús de l'anglès. Abans era complicat importar còmics. Es donaven problemes a les aduanes i desapareixien misteriosament alguns stocks. Ara tot és més fàcil i la demanda no deixa de créixer", recorda Albert Mestres, administrador i fundador de Continuarà, llibreria que té el projecte d'editar còmics de culte i d'autors novells en edicions limitades de 1.000 exemplars. "En aquests anys, els gustos dels lectors han canviat radicalment. Abans els superherois eren les estrelles, però ara se'ls ha menjat el manga, que ha aportat un públic més que nombrós".
Mestres no amaga el seu orgull en constatar que als inicis de la botiga hi anaven a comprar nois que ara tornen crescuts i amb els seus fills. No hi ha dubte: aquesta transmissió generacional és el millor que li pot passar al regnat màgic dels còmics.
Zombies, nimfes de contes i crítica social
Malgrat que algunes veus critiquen l'actual sobreproducció de títols de còmic, el fenomen té una part positiva: el lector trobarà al Saló historietes per tots els gustos. Els amants de la història, per exemple, tenen una cita amb la tercera part de ¡No pasarán! (Norma), de Vittorio Giardino, àlbum que completa les aventures de Max Fridman a la Guerra Civil espanyola. La mateixa editorial publica també una de les joies de la trobada comiquera d'enguany, el primer volum de Lost Girls, d'Alan Moore i Melinda Gebbie, on el gran visionari dels còmics converteix personatges de conte, com la Wendy de Peter Pan, en nimfes atlètiques de relats pornogràfics reservats només per als lectors adults.
Molt lluny d'aquest imaginari eròtic, al món dels superherois continua destacant la reedició de material clàssic en format de luxe. En aquest àmbit, cal fer espai a les biblioteques per dos títols imprescindibles: la recopilació Marvel Masterworks. Los 4 Fantásticos 2 (Panini), que reuneix obres de dos mestres del gènere, Stan Lee i Jack Kirby; i Batman: Año Uno (Planeta De Agostini), de Frank Miller i David Mazzucchelli.
Els que volen passar una estona divertida amb històries iròniques trobaran a bastament a Clásicos MAD 1 (Planeta De Agostini) una antologia de les millors pàgines de la gran revista satírica de la qual van sortir talents com Kurtzman. En certa manera, també Miguel Brieva participa de la crítica social que es podia trobar a MAD, però en el seu cas carrega contra les exclusions socials d'una societat addicta al consumisme. Dinero (Mondadori), recull el primer treball de Brieva, publicat en format revista i ara recuperat en un únic volum al qual s'ha afegit un nombrós material inèdit.
Dins del catàleg del segell Astiberri destaca la segona part de l'impactant R. G., de Pierre Dragon i Frederik Peeters, autor convertit ja en un referent de la historieta actual. L'àlbum reprèn el dia a dia d'un agent del servei d'intel·ligència francès i torna a demostrar la qualitat d'aquesta entretinguda saga policíaca.
A Zombiosis (Glénat), de Guillem Bayarri i A. L. Llasans, també apareix un policia -en concret, un guàrdia civil-, que és un dels acompanyants de quatre paios barcelonins que intenten arribar a França per escapar de les mossegades dels morts vivents. Zombiosis és un còmic bilingüe (català / castellà) guardonat amb el premi Carnet Jove i una de les històries més hilarants dels últims temps.
Un registre totalment diferent és el que es troba a Jacarandá (Dolmen), de Shiriagari Kotobuki, que explica una imaginada destrucció de Tòquio a mans d'un... arbre. El punt de partida és molt estrany, però darrere d'aquesta premisa irreal s'amaga una crítica a la part de la societat japonesa que practica el capitalisme més salvatge.
Per la seva banda, l'editorial Sins Entido segueix amb la seva aposta pel còmic d'històries quotidianes amb títols com Las pequeñeces de Lewis Trondheim 2: el síndrome del prisonero, nova entrega autobiogràfica d'un dels imprescindibles de la historieta europea. Com es pot veure amb aquests exemples, al Saló hi ha de tot i per a tots els gustos.
